PLUJA D’ESTIU
Per la finestra un raig de sol
prenia la forma d’un àngel
convidant-me a gronxar-me
en subtils cortinatges.
En els carrers lluïen les llambordes
i l’escalfor em feia companyia
Cap a l’asserradora
profund olor de fusta i escates apilades.
Pluja d’estiu
que m’omplia les butxaques de tresors
i ens feia mariners de tolls i basses.
Bardisses, esbarzers i herbam humit.
Orenetes ferides per l’aiguat
i un clar sentiment de compassió
que ens duia a insensats guariments,
a refer nius, a fer l’intent d’apariar la tragèdia.
I la música pujant cames amunt
ajuntant la canalla fora de l’envelat.
Olor de nit i de festa.
Un riure fàcil, un plor de desencís.
Quanta vida i jo sense adonar-me’n!
Ara, un nou estiu s’albira
i un reclam d’antigues sensacions
m’arriba i se m’imposa.
Una consciencia fràgil
com un tel
m’acompanya.
i em torno a dir:
Quanta vida i jo sense adonar-me’n.
LA DESMESURA
M’atordeix i m’espanta.
Em fascina i m’atrau.
M’amago, però l’espio
quan es al teu mirall.
Fabulo que l’enxampo.
La poso en bon tancat.
I quan descanso,
en somnis
se’m serveix en un plat
*********
Quina quimera la de l’amor,
que em confon i m’extravia,
portant-me a paratges desèrtics,
abocant-me a miratges estèrils.
Capgirant-me en inútils esforços.
En quin deliri!
Vaig capbussant-me
responen a missatges antics.
-una veu, la mirada,
una olor que desperta,
les mans que descobreixen
tactes agosarats-
De quin buit vull fugir?
De quin erm?
