TAULA KABISH

NÙRIA PLANA



PLUJA D’ESTIU


Per la finestra un raig de sol

prenia la forma d’un àngel

convidant-me a gronxar-me

en subtils cortinatges.

En els carrers lluïen les llambordes

i l’escalfor em feia companyia

Cap a l’asserradora

profund olor de fusta i escates apilades.

Pluja d’estiu

que m’omplia les butxaques de tresors

i ens feia mariners de tolls i basses.

Bardisses, esbarzers i herbam humit.

Orenetes ferides per l’aiguat

i un clar sentiment de compassió

que ens duia a insensats guariments,

a refer nius, a fer l’intent d’apariar la tragèdia.

I la música pujant cames amunt

ajuntant la canalla fora de l’envelat.

Olor de nit i de festa.

Un riure fàcil, un plor de desencís.

Quanta vida i jo sense adonar-me’n!

Ara, un nou estiu s’albira

i un reclam d’antigues sensacions

m’arriba i se m’imposa.

Una consciencia fràgil

com un tel

m’acompanya.

i em torno a dir:

Quanta vida i jo sense adonar-me’n.





LA DESMESURA

M’atordeix i m’espanta.

Em fascina i m’atrau.

M’amago, però l’espio

quan es al teu mirall.

Fabulo que l’enxampo.

La poso en bon tancat.

I quan descanso,

en somnis

se’m serveix en un plat





*********




Quina quimera la de l’amor,

que em confon i m’extravia,

portant-me a paratges desèrtics,

abocant-me a miratges estèrils.

Capgirant-me en inútils esforços.

En quin deliri!

Vaig capbussant-me

responen a missatges antics.

-una veu, la mirada,

una olor que desperta,

les mans que descobreixen

tactes agosarats-

De quin buit vull fugir?

De quin erm?